SILVIA LOUSTAU TRADUïT AL CATALÀ PER PERE BESSÓ
XXV
tota la nit
la pluja llepa els cristalls
simula l’oblit o les ferides de l’amor.
tota la nit
refulgint-los/ embolicant-los fins la ossos
el foc del desig.
és la veu de la cerimònia
de les mans buscant-se.
la pluja canta /
la muda nit
els amaga
bressant-lo en un mar de sirenes insomnes.
la pluja desperta
els cossos transparents
i
llisca damunt de les pells tèbies / molt tèbies /es deté / lúbrica /
en la tèbia molsa creixent
als ravals del sexe.
humit amor en nit de pluja.
plou
i enmig d’ombres
hi ha una paraula il•luminant
les humides cuixesnues
els cossos es multipliquen
gotes de pluja
damunt del cristall.
la foscor no és temorenca
i una ombra creua els seus cossos
i s’abracen
per a traspassar / ardents / la freda nit.
|
Por lobogabriel - 26 de Marzo, 2009, 16:31, Categoría: poesia
Enlace Permanente
| Comentar
| Referencias (0)
|
